logo

Formes d’adjudicació de sòl públic a entitats sense ànim de lucre per a la promoció d’habitatge cooperatiu i de lloguer social a Barcelona

La garantia del dret a l’habitatge ha esdevingut en els últims anys una prioritat per molts ajuntaments. La crisi social i econòmica iniciada l’any 2008, sumada a un parc públic i protegit històricament molt reduït, han fet augmentar exponencialment el nombre de llars que necessiten suport per accedir o mantenir l’habitatge. És en aquest context que alguns ajuntaments, entre ells el de Barcelona, han accelerat la promoció d’habitatge públic de lloguer i estan impulsant fórmules innovadores de col·laboració amb promotors socials per augmentar el parc d’habitatge social. Una d’aquestes fórmules consisteix en la cessió de sòl públic per a la promoció d’habitatge cooperatiu o de lloguer.

La cessió de sòl públic es pot produir mitjançant diferents mecanismes segons el tipus de bé (patrimonial o demanial). En el cas dels béns patrimonials (entre els que es troben els que formen part del Patrimoni Públic de Sòl i Habitatge), aquests s’acostumen a cedir mitjançant un dret de superfície, tot i que també es contempla la seva alienació (excepte pels que provenen de cessions obligatòries i destinats a Habitatge de Protecció Oficial – HPO). En el cas dels béns demanials, la seva cessió s’acostuma a produir mitjançant una concessió administrativa (demanial o de servei públic), tot i que també es pot contemplar el dret de superfície (però en cap cas l’alienació).1

Davant la necessitat imperiosa d’augmentar el patrimoni públic d’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona ha prioritzat el dret de superfície com a instrument de cessió de sòl municipal a promotors socials per promoure habitatge en règim cooperatiu o de lloguer. Les formes d’adjudicació del sòl (per concurs públic o adjudicació directa) han configurat 4 generacions de col·laboració.

Conveni amb Sindicats i la FAVB

Prèviament a la redacció del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025, l’Ajuntament de Barcelona havia establert convenis per a la construcció d’habitatges per part d’UGT, CCOO i la FAVB. Algunes d’aquestes promocions s’havien dut a terme en sòl municipal en dret de superfície, mentre que d’altres es van promoure permutant el sòl a canvi d’habitatges acabats que integraven el parc municipal de lloguer.

Molts dels HPO van ser venuts i posteriorment desqualificats, perdent-se en aquests casos la naturalesa d’habitatge social. Però la gran majoria es van mantenir en propietat del seus adjudicataris inicials, i, tot i que la permuta de sòl per habitatge construït va suposar la pèrdua d’aquests sòls a l’Ajuntament, també va fer augmentar en la mateixa proporció econòmica el patrimoni municipal de l’habitatge amb els pisos obtinguts per la permuta, que es van destinar a lloguer del Registre de Sol·licitants d’Habitatge.

Eduard Cabré Romans – Consultor en relacions internacionals per a la Gerència d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i l’IMHAB

1Veure Celobert, 2021. Guia «Facilitem l’Accés al Sòl»

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *