Resum de la primera jornada online “INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES: GESTIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL DURANT I POST-COVID”
El dijous 11 de juny, van participar 17 entitats a la primera de les jornades online convocades per l’associació.
En aquesta ocasió orientada només per a les organitzacions sòcies amb l’objectiu de compartir experiències i reflexions derivades de les actuacions portades a termes per la pandèmia, així com també de les conseqüències que es preveuen per a un futur immediat.
En un format obert a la participació, es van plantejar quatres preguntes amb les que orientar la conversa.
La primera d’elles per parlar de la gestió actual i a futur de les quotes de lloguer, on va destacar l’orientació de les organitzacions envers als seus públics, aplicant distintes solucions en funció de la situació que la pandèmia havia provocat en els diferents públics als que donen servei. Des de moratòries a adequació de les quotes en funció dels ingressos en els casos en que els usuaris s’han vist afectats, però en moltes situacions no hi ha hagut moratòries ja que les persones no han vist modificats els seus ingressos, o han decidit no acollir-se al pla de moratòries i continuar pagant les quotes ajustant en altres partides del pressupost familiar.
Un del temes que es va comentar va ser l’afectació per la possible morositat que es preveia a les primers setmanes del confinament, i en aquest aspecte la gran majoria d’entitats participants, van comentar que encara no havia arribat a produir-se aquest fer, encara que en alguns casos havien notat un lleu increment de la que tenen habitual. Si més no va destacar el fet de que estaven atents al comportament en aquest aspecte per que podia ser previsible un increment en els propers mesos, en funció de com es desenvolupin les mesures d’activació de l’ocupació i de l’economia.
El següent tema va centrar-se en l’evolució a la gestió i relació amb els usuaris i els demandants d’ajudes, on la gran majoria de persones assistents van compartir els seus esforços en generar vies de comunicació alternatives a la presencial per aconseguir mantenir el contacte o poder desenvolupar la seva activitat. Un increment de la activitat telemàtica, ja sigui per l’increment de l’ús del telèfon, la millora de l’experiència d’usuari als entorns web, o les reunions i visites de seguiment via vídeo trucada.
Les empreses que ja han començat les visites presencials amb cita prèvia, comenten com les persones usuàries venen amb al “lliçó apressa” sobre la distància social, però per un altre costat tenen un sentiment de “col·lapse”, ja que tenen totes les hores exhaurides i la demanda a crescut molt una vegada han pogut començar a atendre presencialment, sobretot en aquells casos en els que la bretxa digital és molt ample i les usuàries no han pogut accedir als serveis o als tràmits que han necessitat.
Una impressió general ha estat que totes les entitats han estat plenament operatives, buscant alternatives i accelerant la incorporació d’eines per poder garantir l’activitat habitual tant internament com externament.
Amb respecte als reptes en els que actualment s’està treballant, que era el tercer punt de la jornada, comparteixen que ha estat un període molt orientat a donar solucions, a adaptar l’operativa en funció de com evolucionaven els fets i on ha prevalgut l’aportació de eines i processos que la reflexió estratègica.
Sí queda de manifest, que moltes de les coses viscudes, ja sigui a nivell operatiu, en l’ús d’eines o en l’adaptació d’algunes funcions laborals; serviran per poder plantejar a futur una estratègia més orientada a les persones i capaç d’adaptar-se en un entorn tant canviant.
És evident que s’ha descobert una nova manera de treballar, de fer les coses i també de la necessitat d’adaptar-se segons les circumstàncies, i que aquests aspectes han vingut per quedar-se, i es tindran que treballar estratègicament per poder donar sortida a aquestes noves formes de treballar i relacionar-se, tant internament com amb els diferents grups d’interès de cada organització.
I per últim, es va preguntar sobre quina ha estat la transformació més gran, o més disruptiva, que s’ha produït a les organitzacions.
Més enllà del teletreball, les persones i les organitzacions han tingut que adaptar eines, procediments i la forma de relacionar-se entre els equips. Des de l’administració pública destaquen els canvis introduïts als circuits administratius, ja que ha suposat canviar completament com estaven dissenyats.
També es va destacar en aquest punt l’increment de la relació amb els usuaris, que inclús en alguns casos havia comportat un acompanyament més enllà de la pròpia raó de ser de l’entitat, i que significava fins a quin punt era necessària aquesta proximitat.
La jornada va donar per parlar de temes que es posaven de manifest envers a les realitats viscudes, com per exemple, per part de les cooperatives d’habitatge i de cohousing, la necessitat d’equiparar les lleis, ajuts i normes establertes a l’habitatge social amb l’habitatge cooperatiu. Així com des d’una punt de vista d’exercici de drets bàsics, la connectivitat dels edificis i per tant, dels habitatges, ha pres una importància que s’ha de posar a sobre de la taula per futures actuacions.
Una trobada per compartir experiències que es va allargar una mica més del temps previst, gràcies a la participació per part dels assistents, als que volem agrair totes les aportacions, tant en aspectes operatius com de gestió de les emocions que han viscut durant aquest període.
