La segona jornada online d’aquest cicle va estar liderada per Nacho Julià, expert en la matèria i Soci-Director a MANUM CONSULTING GROUP actualment.
VUCA és l’acrònim de l’anglès: Volatility (V), Uncertatinty (U), Complexity (C) i Ambiguity (A).
Si ja fa un temps que moltes empreses s’han identificat treballant en un entorn d’aquestes característiques, moltes altres han arribat a aquest plantejament per la situació esdevinguda per la pandèmia de la Covid19.
La volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat han estat elements més que visibles a la nostra realitat i han provocat canvis importants a la manera de gestionar i planificar a les nostres organitzacions.
Ser conscient de les característiques d’aquests entorns afavoreix el poder establir estratègies i operatives enfocades. Avui ja no es pot parlar d’estratègies a 5 i 10 anys, la realitat ens està mostrant que la nostra planificació estratègica ha d’estar orientada a un temps màxim de 2 anys, i tot i així hem d’estar preparats per poder establir ràpidament canvis a la mateixa que ens permetin l’adaptació als canvis de l’entorn.
Establir aquests criteris dintre de la pròpia estratègia i tenir-los en compte també a l’operativa és clau per poder actuar en paral·lel a les circumstàncies actuals.
H. Rosling, al seu llibre “Factfulness” (Deusto), al 2018 ja parlava d’una pandèmia global dins d’un canvi transversal com el que estem vivint. Per Nacho Vidal estem en un moment similar al d’un canvi d’època com els que hem viscut al llarg de la història: “és com si diguéssim: hem acabat el renaixement i hem entrat al barroc”.
Davant d’un entorn on “l’única constant és el canvi”, la nostra zona de confort es difumina per entrar en una zona de por. Una por normal davant del canvi i la incertesa d’allò nou que anem a fer o a conèixer, per continuar a una nova zona d’aprenentatge. El que si que està estudiat es que una vegada estem a la fase d’aprenentatge, s’amplia la zona de coneixement i com a conseqüència, la nostra zona de confort haurà crescut i estarem preparats per noves situacions.
Amb la Covid19, la gran diferència és que hem entrat directament a la zona de por, ja que la zona de confort ha desaparegut de cop, però amb una actitud correcta ens enfrontarem des de l’aprenentatge per adquirir més coneixement i estar més preparats per aquest tipus d’impacte.
L’observació i estudi de les empreses que millor s’han adaptat a aquests entorns VUCA ha determinat una sèrie de factors i característiques sobre els que s’ha de treballar:
– Davant de la volatilitat, el canvi constant i la rapidesa, es fa fonamental tenir una visió d’empresa clara i inspiradora per a les persones.
– La incertesa que representa un present poc clar i un futur que no ens deixa treballar sobre uns resultats previsibles, provoca que necessàriament posem el focus en l’aprenentatge continuo como a cultura d’empresa.
– Si la complexitat del moment fa que tinguem que treballar amb molts factors a tenir en compte, a més de no tenir solucions simples; ens hem de focalitzar en prendre decisions clares, basades sobre la informació que tinguem disponible.
– I per últim, en un entorn ambigu, on falta claror sobre els esdeveniments i el seu impacte, hem de procurar moviments ràpids i establir metodologies de treball beta, on la experimentació forma part de la dinàmica de l’organització.
Un dels elements més importants en tot aquest nou model de gestió són les persones, tant des de la perspectiva de lideratge, com del desenvolupament individual.
Les noves generacions s’incorporen al món laboral amb algunes d’aquestes característiques adquirides de manera natural: busquen entorns compromesos i amb valors amb els que es puguin identificar, on les decisions en prenguin de manera eficient i en relació amb la informació i hagi un escenari de coneixement i aprenentatge constant. Però les generacions amb experiència dins de les empreses també es troben amb aquests desitjos, ja que han tingut que abandonar en molts casos la seva zona de confort per a evolucionar.
El líder o manager actual ha de saber treballar dins d’aquest entorn provocant un clima de confiança i reconeixement, practicant les eines sobre resiliència i comunicació positiva, que tant s’ha parlat i que ara és molt necessària. I tot això per poder prendre decisions, tenir informació sobre perspectives i poder adaptar-se a la constant del canvi.
La jornada va tenir temps per poder obrir un diàleg entre els assistents i el ponent, on es va aprofitar per compartir experiències d’aquests darrers mesos, i com s’ha fet de necessari treballar sobre un entorn que canviava en hores i que provocava estar en una actitud positiva i oberta a que qualsevol persona de l’organització aportés la seva visió i s’adaptessin les metodologies i l’operativa a les necessitats reals del propi equip de treball o dels usuaris.
