La salut ha estat definida “com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa” (Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976) el que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i l’equitat de les persones i no només la manca de malaltia. Desafortunadament, la majoria de persones no té unes condicions de vida adequades per a poder gaudir i compartir una vida saludable.
L’habitatge és un dels factors que condicionen la salut de la població. L’accés a un habitatge adequat es reconeix expressament a la Declaració Universal de Drets Humans, ja que tota persona ha de tenir dret a un nivell de vida que garanteixi salut i benestar, independentment de quina sigui la seva condició social. D’altra banda, la situació econòmica del país, les polítiques que fomenten l’estat del benestar i el mercat i les polítiques d’habitatge són condicionants claus de la relació entre l’habitatge i la salut. Així per exemple, en els països on les polítiques públiques d’habitatge són importants, la població podrà tenir més fàcilment un habitatge i no hi haurà tant patiment relacionat amb la seva manca com en els països on l’habitatge és un bé de mercat.
La relació entre habitatge i salut es pot explicar a través de diferents factors que es mencionen a continuació. En primer lloc, els aspectes econòmics i legals, que són de gran importància i es relacionen amb l’accés i la seguretat de l’habitatge i, per tant, amb el risc de perdre’l. Hi ha abundant bibliografia científica que relaciona la inseguretat de l’habitatge per causes econòmiques amb la salut. El risc de perdre la habitatge per causes econòmiques és un problema important a l’Estat Espanyol, sobretot des de l’inici de la crisi financera l’any 2008 quan milers de persones van tenir dificultats per fer front al cost de la hipoteca o el lloguer fins a l’extrem de veure’s desallotjades. I avui dia, la crisi conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 ha fet perdre la feina a molts persones i per tant, els repercutirà en la seva capacitat de pagament de la hipoteca o el lloguer. Una revisió de la bibliografia científica feta pel nostre grup de recerca va posar en evidència com el fet de viure en risc de desallotjament té importants efectes en la salut mental de les persones i també en la salut física (per exemple en malalties cròniques, hipertensió, etc.). A més, sabem que les persones sense llar tenen importants problemes de salut mental i física i un major consum d’alcohol i d’altres drogues.
En segon lloc, el significat emocional i social que les persones donen a la seva llar, percebuda com a segura i íntima, proporciona grans beneficis psicosocials. Representa un refugi protegit del món exterior, permet el desenvolupament d’un sentit de la identitat i arrelament i proporciona un espai per ser un mateix.
En tercer lloc, les condicions físiques de l’habitatge també condicionen la salut de les persones. Alguns dels aspectes més importants que hi intervenen són la qualitat de l’aire interior, les temperatures extremes (fred o calor) i la pols, vinculades amb malalties respiratòries; el soroll exterior que pot afectar la salut mental, o els factors que influeixen en les lesions domèstiques. M’agradaria també mencionar com en l’epidèmia de la COVID-19 les condicions físiques de l’habitatge han influït. Els habitatges reduïts i els que no tenen sortida a l’exterior, han dificultat el manteniment de distàncies físiques entre les persones, i per tant respecte a les persones malaltes, i han fet més difícil la realització de quarantenes, els estudis i el treball a distància i la convivència en el confinament.
De tota manera, les condicions de l’habitatge varien de forma important per territoris, ja que en nuclis o barris marginals d’alguns països, sovint no hi ha uns elements mínims d’habitabilitat i accés a aigua potable o serveis. S’ha vist com alguns indicadors de salut són més deficients en aquests barris: augmenta la mortalitat infantil, les malalties infeccioses i les malalties transmeses per vectors (insectes o altres animals), però també són destacables les lesions per accident i per violència, sense oblidar que en aquests barris es genera pitjor salut mental i augmenten les malalties respiratòries.
Finament, l’entorn físic i social del barri de residència. Els barris que tenen una adequada planificació urbanística, amb espais verds on es pot caminar i amb uns serveis públics adequats, són més saludables. També mostren millors indicadors de salut els barris on es fomenta la interacció i les xarxes de cooperació entre les persones així com els barris on hi ha més seguretat.
Per acabar, cal mencionar que l’habitatge té el potencial de reduir o augmentar les desigualtats en salut, o sigui les diferències de salut entre les persones que pertanyen a diferents classes socials i sovint són les persones de nivell sòcio-econòmic desafavorit les que pateixen més problemes relacionats amb l’habitatge i amb la salut. Tant les polítiques d’estat de benestar com les polítiques d’habitatge poden ajudar a revertir aquesta situació millorant aspectes com la promoció d’habitatges més assequibles i amb més seguretat de la tinença i afavorint unes condicions físiques més habitables i saludables.
Carme Borrell – Doctora en salut pública i Presidenta de La Dinamo Fundació