Arran de la pandèmia que estem passant hem vist com d’important i necessari serà invertir una bona part dels diners que ens arribaran de la Unió Europea per reforçar la sanitat i l’educació per fer front a les necessitats que la Covid-19 ha generat aquests sectors. Tanmateix hi ha a la nostra societat una necessitat social tan o més important per resoldre que la sanitat o l’educació i que no se’n parla perquè, des de les decisions de l’àmbit polític, no se la considera una urgència prioritària. Es tracta de l’HABITATGE, bé de primera necessitat.
L’habitatge era un problema social greu que ja teníem a sobre abans que ens caigués la pandèmia i que amb aquesta s’ha vist agreujat. Agreujat no només per la constatació de la necessitat de disposar d’habitatges dignes, que ha posat de manifest el confinament domiciliari per a les famílies i col·lectius amb habitatges petits o infrahabitatges, si no també perquè la crisi econòmica generada a conseqüència d’aquesta pandèmia ha afectat sobretot a les classes més populars. Aquest fet ha generat un increment de la demanda d’habitatge assequible i social a la que ja no podíem fer front abans que ens arribés el maleït Covid-19.
Fa vergonya recordar que els pressupostos públics del nostre país destinats a l’habitatge han estat i estan a la cua dels de la resta de la Unió Europea.
Faig, doncs, una crida des de les institucions i entitats que treballem en la gestió de l’habitatge social, per vetllar i fer pressió perquè bona part dels diners que ens han d’arribar de la Unió Europea es destinin també, i d’una manera important, a polítiques estructurals d’habitatge, de manera que es possibiliti l’increment del parc públic o privat d’habitatge assequible de lloguer de manera continuada en els propers anys. Altrament, la problemàtica social i les desigualtats de la nostra societat es veuran incrementades considerablement.
Lluís Hosta – Exgerent de Promusa, expresident de GHS i membre de la seva Junta de Govern
He tingut la mateixa sensació en el darrers mesos: i..l’habitatge?. Confinament vol dir tenir habitatge, així i tot, però, aquest no està al top de les prioritats. Permeteu-me que continuï defensant aquí unes de les actuacions imprescindibles que caldria potenciar per generar, ja no habitatge social, sinó assequible: un veritable servei públic de lloguer que aprofités les potencialitat de la xarxa de borses de lloguer i esdevingués una veritable competència al mercat tot i aconseguint la tant desitjada contenció i moderació de preus. A banda aquesta mesura es possible implementar-la de forma pràcticament immediata reforçant les actuals prestacions de les borses i una bona campanya de publicitat i captació d’habitatge. L’increment del parc públic, així com la seva bona gestió posterior em sembla un impossible. És aquesta doncs, per mi, la veritable i viable política estructural d’habitatge.
Joan Rodríguez Salinas, Cap del Servei Comarcal d’Habitatge de l’Alt Penedès
Gràcies Joan per compartir la teva visió sobre un tema que, efectivament, hauria d’estar més present i en una constant recerca de solucions.
Joan,
Totes les línies d’actuació, com la que planteges de potenciar la xarxa de les borses de lloguer per tal d’incrementar les possibilitats d’obtenir habitatges assequibles, són sempre benvingudes. Totalment d’acord.
Tanmateix, discrepo de la teva opinió respecte a l’increment del parc públic i de la seva bona gestió, a les que qualifiques d’impossibles. La meva experiència personal des de Promusa en la creació d’habitatge públic i la seva bona gestió (500 habitatges de lloguer en els darrers anys) no només em fa creure que és possible, sinó que és una via d’actuació del tot necessària per poder, a mitjà i a llarg termini, poder tenir sòlides polítiques d’habitatge. És per una raó molt clara: en aquesta societat capitalista com la que tenim, qui mana és qui en té la propietat. Només cal mirar als estats europeus amb un parc públic potent.
Així i tot, per atacar les necessitats urgents d’habitatge assequible que tenim avui dia a Catalunya, no podem confiar la seva creació només al sector públic. Cal la implicació i la col·laboració del sector privat, per la qual cosa, cal que des dels governs es facin les reformes legislatives i fiscals que permetin seguretat jurídica i que possibilitin la seva viabilitat econòmica.
Cordialment,
Lluís Hosta
Benvolgut Lluis,
en tot cas aclarir que parlava de forma general al referir-me a la gestió d’habitatge públic i per suposat experiències com la vostra mereixen tot el meu respecte. En tot cas després de tants i tants anys de política de protecció oficial estem on estem i, evidentment en un tema tant complexa com l’habitatge les solucions han de ser múltiples i diverses. En tot cas posant en la balança costos, resultats, mercat crec que l’aposta estratègica i central hauria de ser un servei català de lloguer; com en altres àmbits que treballen en temes fonamentals, ocupació, educació, salut, l’existència d’un servei públic és fonamental i en el nostre àmbit pot ser és l’aposta més viable i a curt termini, i que manca en l’estructura de l’administració.
Salutacions