Quan el passat dia 7 de setembre em va trucar el company Miquel Bagudanch, dient-me que el Toni Sorolla estava en estat terminal, vaig quedar en estat de xoc. L’endemà em va acabar d’abatre el whatsapp d’en Gaspar Mayor, president del “Comité de persones expertes d’AVS”, on compartíem lloc amb en Toni, dient-nos que acabava de morir. Perdíem d’una manera sobtada i injusta, per l’edat amb que l’ha atrapat la mort, un company molt valuós.
Ens vàrem conèixer quan ell era el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell amb el mític alcalde Toni Farrés. Jo era el cap de Patrimoni de l’Institut Català del Sòl i executàvem l’actuació urbanística del Pla parcial de Can Llong a la seva ciutat. D’aquella època en destaco el seu caràcter col·laboratiu i les aportacions constructives per portar a bon port el consens entre les dues administracions en el desenvolupament del pla parcial.
El vaig retrobar quan era el responsable de les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, en una reunió al castell de la Mogoda, que si no recordo malament, era convocada per l‘Agència de l’Habitatge per participar en les polítiques d’habitatge de la Generalitat. Llavors la “Secció de l’AVS-Catalunya” s’havia quedat sense president i jo, com a vicepresident tenia tots els números per ser-ho.
Coneixent el seu tarannà, li vaig proposar que fos el president de l’AVS-Catalunya, que va acceptar de seguida (i em va salvar de ser-ho). Des d’aquest moment, vaig tenir-hi una col·laboració molt estreta que em va permetre conèixer les seves grans qualitats com a persona, treballant a AVS-Catalunya, on vam propiciar el procés de canvi cap a la GHS del qual ell va ser el principal ideòleg, fent-nos veure que calia anar de bracet amb altres actors de l’habitatge social (cooperatives, oficines locals d’habitatge, entitats promotores privades, professionals, etc.) ja que no només els promotors públics estàvem per a la promoció d’habitatge social o assequible. Va ser, també, l’impulsor de la primera promoció del tipus “Housing first” i, des que va agafar la direcció de Sogeviso, va ser un referent en les polítiques per mantenir als seus habitatges els afectats per la crisi hipotecària, creant, entre altres accions, una unitat a l’empresa per possibilitar-los trobar feina, demostrant-nos que és possible una gestió social des del sector privat.
Vaig haver de substituir-lo en el càrrec de president quan va ser cessat de l’Ajuntament de Barcelona pels avatars de la política, però va seguir sempre, fins als seus últims dies, a la Junta de GHS aportant el seu gran saber i bon fer, sobretot amb l’idea de posar l’accent de l’habitatge en les persones. En fi, una grandíssima pèrdua!
Sant Cugat del Vallès, 17 d’octubre de 2023
Lluís Hosta
